Catànies

Aquest Nadal se m’ha acudit regalar catànies pel plat de Nadal. Les catànies són aquelles delicioses boletes de xocolata i ametlla que es va inventar l’any 1986 el mestre bomboner Josep Cudié de Vilafranca del Penedés.

Buscant, buscant, he vist diferents receptes. Algunes posen oli al caramel, com les de La cuina de la Teresa, altres fan gelat de catànies o fins i tot he trobat la d’un bombó (meitat panellet, meitat catània) que ens proposa l’Ada Parellada.

l primer intent ha estat un fracàs! Se m’ha cremat la xocolata blanca, s’han enganxat les ametlles….un desastre. Però a la cuina no s’hi val desanimar-se. Si una cosa no surt a la primera, sortirà a la segona o tercera. Es qüestió de perseverància.

Finalment he trobat la recepta de catànies que ens proposen la Cuina per a llaminers. M’ha semblat tan ben explicada que no podia fallar aquest cop ! Per a donar “al Cèsar el que és del Cèsar”, cal dir que la recepta original prové del blog La cuina vermella.

Ingredients:
200 g d’ametlla marcona pelada
150 g de sucre
125 g de xocolata blanca (què difícil és trobar xocolata blanca per a fondre!)
25 g de mantega
cacau en pols

En primer lloc, he escampat les ametlles damunt la safata del forn i les he torrat a 150ª vigilant que no es cremin i es torrin per les dues bandes.

He fos 100 gr de sucre amb unes gotetes d’aigua i un rajolí de suc de llimona fins a fer el caramel. L’he retirat del foc i he abocat la meitat de les ametlles torrades (100 gr), les he remenat per a que agafin el caramel de forma uniforme i les he abocat damunt d’un paper de forn. Amb una forquilla i molta paciència les he anat separant mentre el caramel era calent per a que no quedin enganxades.

Mentrestant, he anat preparant el praliné. He triturat la resta d’ametlles torrades (100gr) i les he reservat mentre fonia el xocolata blanc i la mantega al bany Maria (vigilant MOLT que no es cremes). Un cop el xocolata era fos, he abocat l’ametllat triturada i ho he barrejat amb energia.

Amb aquesta barreja es recobreixen les ametlles caramelitzades. Aqui no me n’he acabat d’en sortir ja que no m’han quedat massa regulars ni rodonetes 🙁

Un cop tot fred, s’arrebossa amb el cacau en pols i ja estan llestes per menjar. Jo les he posat en bossetes i les regalaré el dinar de Nadal amb la família. Els amics que les han tastat diuen que estan molt bones de gust, encara que l’acabat no sigui el mes aconseguit. La propera vegada sortirà millor !!!