Pastís de pastanaga

Volia fer un petit homenatge a les meves amigues les pastanagues (elles saben perquè) i aprofitant que en teníem unes quantes de la “Coope” donant voltes per la nevera, he pensat a rescatar una recepta d’aquells pastissos americans, un xic macrobiòtics però boníssims.

Desprès de mirar i remenar he acabat fent una fusió de receptes, he ajustat mides i ha acabat sortint una coca ben bona que explico tot seguit

Necessitem:
2 ous
150 ml. d’oli de vainilla
200 gr. de sucre morè
125 gr. de farina
2 culleradetes de llevat Royal
1 pessic de sal
1 culleradeta de canyella en pols
165 gr. de pastanaga rallada
un grapat de panses de Corint

Encenem el forn a 175ª i el preescalfem. Pelem les pastanagues i les ratllem amb un ratllador de forat gros.

D’una banda posem l’oli, el sucre i els ous. Ho batem fins que faci una mica d’espuma. Jo he abocat primer els rovells i després les clares. Si volem un to mes delicat, es pot posar sucre blanc enlloc del morè. Si no tenim oli vainillat, podem afegir una culleradeta de sucre vainillat i oli de gust suau com el de girasol

A banda barregem la farina, la pastanaga ratllada, el llevat i el polsim de sal. Mica a mica aboquem per damunt el batut i ho anem treballant amb l’espàtula fins que quedi ben lligat.  Al final (si volem) s’hi aboquen les panses i es reparteixen dins la massa.

Ho posem dins del motllo untat amb mantega i es posa al forn, prèviament calent uns 3/4 d’hora a 175º (aprox). De fet cal vigilar que la massa hagi pujat i que quan ho punxem surti l’escuradents net. S’espolsa amb sucre llustre i ja està llest per berenar

A la Banda sonora, Dirty Back Road dels B’52’s.