Mossegada de vermut blanc

Els Reis m’han portat un motllo de silicona per fer bombons i he pensat que per estrenar-lo i aprofitant que els Uoquis venen a sopar, podria fer un petit aperitiu de gominoles de Dry Martini.

De Dry Martinis n’hi ha per tots els gustos. Sir Winston Churchill considerava que la bona proporció era omplir el vas de ginebra i donar una ullada a l’ampolla de Martini. James Bond el demanava sempre «stirred, not shaken» (tècnicament se’n diu un “Bradford” d’això). I els cirurgians militars de la sèrie serie MASH (1972-1983) es prenien Martinis a la selva de Corea amb ginebra de destil·lacio casolana.

Vistes les múltiples possibilitats, he optat per un “Dry Martini” al meu aire: força vermut blanc i sense ginebra. He partit de la recepta fantàstica dels blogaires de La cuina vermella, però, com sempre, l’he adaptat a la meva manera.

Necessitarem
100 ml de vermut blanc (Miró, Yzaguirre…)
6 gr de gelatina en full (3 fulls)
Ratlladura de pell de llimona
1 pot petit d’olives farcides

En primer lloc, posem en remull els fulls de gelatina amb aigua freda. Ratllem la pell de la llimona i en posem un polsim dins de cada motllo. Si el motllo no és de silicona, cal pintar-lo amb oli de girasol i un pinzell.

Posem una mica de ratlladura de pell de llimona i una oliva farcida dins de cada compartiment. A banda, escalfem una mica el vermut blanc (fins a 25ª. Si no tenim termòmetre, quan estigui tebi)

Es retira del foc i s’hi barreja la gelatina  escorreguda, que es dissoldrà fàcilment. Es bolca la barreja dins de cada motllo i es deixa refredar a la nevera (un mínim de dos hores).

Podem fer una versió amb vermut negre. En aquest cas, la ratlladura hauria de ser de pell de taronja. Es desemmotlla i es serveix.

A la Banda sonora, Sweet Dreams en la versió de la Térez Montcalm (Voodoo, 2006). I que gaudiu de dolços somnis desprès d’aquest aperitiu.