Les magdalenes (gairebé) perfectes

Segueixo amb la meva particular croada a la recerca de la magdalena perfecta. Una magdalena perfecta es caracteritza per tenir gust de magdalena (i no de coc o brioix o qualsevol altre bescuit) , fer “muntanyeta” i tenir textura flonja per dins i torrada per fora. No es pot confondre amb els muffins que tenen la massa menys batuda  i son més feixucs o amb els cupcakes que precisament busquen una superfície plana per a poder ser decorats. En aquesta entrada s’explica clarament les diferències entre magdalenes, muffins i cupcakes

També m’he preguntat perquè les magdalenes es diuen aixi. El primer que m’ha vingut al cap ha estat la Maddalena penitente de Caravaggio, però no trobava la relació entre la pecadora de devoció profunda i aquests pastissets que associo a ocupacions molt més innocents que a les que es dedicava professionalment Maria Magdalena. Seguiré investigant i prometo explicar-ho

Estic trobant forces variants, com les Magdalenas de naranja y azahar de Mercado calabajío, o les Magdalenes definitives de Carpe Diem. Al blog Velocidad Cuchara ens expliquen una sèrie de trucs per aconseguir aquesta perfecció tan esmunyedissa.

Al final, (com és habitual) he vist la llum en un post de la Gemma Clofent, que al seu torn, extreu la recepta de les clàssiques magdalenes del mestre forner Xavier Barriga (l’alma mater de Turris) Gràcies, mestra !

I aqui anem:
2 ous grossos
175g de sucre
60ml de llet
190g d’oli de girasol
210g de farina
2 culleradetes de mel
5g de llevat Royal
Un polsim de sal
Pell ratllada de llimona.[La Maria Gorgues m’ha explicat un truc fantàstic per guardar la pell de llimona ecològica ratllada i tenir-la sempre a punt. Simplement la congelem ja ratllada i n’anem agafant un pessic cada cop que ens faci falta. Bona!]

En primer lloc hem de blanquejar els ous, que no és altra cosa que batre els ous i el sucre amb les varetes fins que la barreja perdi el color groc intens. S’afegeix la llet i la mel (li dona un toc fantàstic!). Finalment s’afegeix l’oli mica a mica, amb un rajolí dins la barreja.

Es important no deixar de batre la massa durant aquesta operació. A continuació s’afegeix la farina, el llevat i el polsim de sal. (si ho tamisem, molt millor). Finalment s’incorpora la pell de llimona ratllada i es bat 3 minuts més.

Es deixa reposar un mínim d’una hora a la nevera. Jo ho he fet d’un dia per l’altre, per donar temps a que la massa llevi. La diferencia de temperatura entre la massa freda i el forn calent ajudarà a que surti el “barretet” de les magdalenes

Es reparteix la massa en motllos de paper que omplim 3/4 parts. Es poden espolsar amb sucre blanc o morè.

Es pre-escalfa el forn a 200ª. Es couen les magdalenes 10 minuts amb el foc de baix i 10 minuts més a 190º amb el foc de dalt i baix

Es resultat és senzillament espectacular. Les hauríem de batejar com a “magdalenes voladores” per la rapidesa amb la que desapareixen…

A la Banda Sonora, Pointless Nostalgic de Jamie Cullum.