Croquetes de pernil

Si es fan seguint les instruccions de la Mireia Carbó (La cuina que no amoïna)  no fallen mai. MAI ! Son les croquetes estrelles de casa. I aprofitant que les nenes tornen el dimecres de campaments, dedico aquest diumenge mandrós a preparar-ne i congelar-les per quan ens vinguin de gust. L’únic secret és que el pernil sigui bo. No cal que tingui bona presència. La punta del garró d’una cuixa d’ibèric és perfecta.

Necessitem
1 ceba petita
una mica d’oli d’oliva
50 gr de mantega
100 gr. de pernil ibèric
100 gr. de farina blanca
400 ml. de llet

Piquem la ceba ben fineta i la desmaiem amb una mica d’oli sense deixar que es cremi. Un cop és cuita, afegim la mantega i deixem que es fongui. Prèviament picarem el pernil a tacos ben petits i el coem uns dos minuts amb la mantega.

Un cop ben cuit, hi afegim la farina de cop i la fem coure un parell de minuts per a que no estigui crua i deixi regust. Un cop cuita, afegim la llet i anem remenant fins que quedi una pasta lligada que es desenganxi de la paella.

Ho deixem reposar 24 hores. L’endema fem petites boletes i les arrebossem amb farina blanca, ou batut i farina de galeta per a aconseguir un arrebossat cruixent quan les fregim.

Es poden guardar al congelador i anar-les agafant mica a mica. Es poden fregir directament amb oli ben calent i no cal descongelar-les abans.

Un jazz fred per un diumenge lent, on hi ha temps per a tot i la calor apreta:  What Though The Way May Be Long dels Esbjörn Svensson Trio (Viaticum, 2005)