Melmelada de tomàquet

Aquesta setmana, els de la Cooperativa de les Trementinaires m’han posat més tomàquets del compte i quan un té una pila de tomàquets- més dels que es poden consumir en una setmana- cal prendre decisions radicals. Com que ja havia fet conserva, aquest cop he pensat a fer melmelada de tomàquet.

La recepta bàsica de les melmelades és el doble de fruita que de sucre. Però en aquest cas he fet servir sucre morè (que ha enfosquit molt el resultat) i una mica d’herbes i espècies, per donar “vidilla”

Necessitarem
1 kg de tomàquet  madur
500 gr de sucre (jo l’he fet servir morè)
El suc d’una llimona
2 culleradetes d’herbes de Provença
1 culleradeta de sal
1/4 culleradeta de pebre
2 claus d’olor

Escaldem i pelem els tomàquets. Els tallem a bocins i els deixem macerar un mínim de 4 hores amb el sucre, la sal, les espècies i herbes i el suc de la llimona.

Un cop ha passat aquest temps, ho posem tot a coure a foc baix i esperem que es vagi espessint fins assolir la textura adequada. Si cal, podem afegir una miqueta d’aigua. Es perfecte per acompanyar formatges.

I avui m’acompanya Nostalgia, de Emily Barker &The Red Clay Halo (Despite the snow, 2008) que és el tema principal de la BSO de Wallander, amb un Keneth Brannagh impagable.