Tarta “recopada” d’espinacs i formatge

Avui la Júlia ha de dur alguna cosa a un sopar vegetarià i com que tenim una pila d’espinacs frescos  a la nevera, hem  pensat a fer una de les receptes que la Júlia va aprendre a Santa Fé. Es tracta d’una tarta d’espinacs i formatge , que és una mena d’empanada i que no s’ha de confondre amb la torta que seria una mena de quiche oberta.

I perquè “recopada” ? Perque és una paraula que la Julia va importar des d’Argentina i que feia servir continuament i que significa que alguna cosa és xula, guai, que està molt bé…. D’aquesta tarta hi ha moltíssimes versions i quan porta ou dur se l’anomena Tarta pascualina. En aquest cas és una recepta típica italiana, de la regió de Liguria i concretament de Gènova,  que és preparava per Pasqua (i d’aqui el nom).. Com tantes altres coses va emigrar cap Argentina i Uruaguy, on es va fer molt popular.

El formatge pot ser de moltes menes: queso latino, Philadelfia, ricotta… I de formules n’hi ha centenars com per exemple la Tarta pascualina con ricotta o la Tarta pascualina clásica. En resum, que hem acabat fent la nostra pròpia versió del asunto, com és habitual

Hem fet servir:
1 kg d’espinacs frescos
1 ceba
1 cullerada de mantega
1 tarrina de ricotta (pot ser un altre formatge fresc com el feta grec)
formatge ratllat (jo he fet servir una barreja de gouda, emmental i mozzarel·la)
2 ous
2 làmines de pasta brisa

En primer lloc, netegem i tallem els espinacs frescos (eliminant la tija i conservant la fulla). Si els agafem en bossa o directament congelats, ens ho estalviem.

Els partim a trossos i els bullim al vapor amb aigua i sal una bullida curteta (que conservi el cruixent i el color). Els deixem escòrrer en un colador.

A banda, tallem la ceba en juliana i la sofregim amb la mantega. Quan ja comença a agafar color, hi afegim els espinacs i els hi donem un parell de voltes. Aboquem la barreja en un bol i hi afegim la ricotta, el formatge ratllat i un ou i ho remenem fins que quedi ben lligat.

Pintem un motllo rodó amb manteja i hi posem la làmina de pasta brisa de manera que sobresurti pels costats. No ha de ser una tarta gaire alta, o sigui que es millor que agafem un motllo una miqueta gran)

Hi aboquem la barreja i plegarem els costats de la massa cap a dins. Llavors hi posem la segona làmina de pasta brisa per sobre i segellem la circumferència. Hi podem fer petites incisions amb una forquilla o guarnir-ho amb un enreixat de massa si ens en sobra. Ho pintem amb ou batut i ho coem al forn a 180º una mitja horeta.

I com que no hi ha ningú com la Júlia, va per ella aquesta versió dels Calle 13 amb Café Tacuba: No hay nadie como tu (2008)