Margarites amb bròquil

Desprès dels fasts nadalencs, aquí us porto una recepta fàcil, fàcil, tan obvia que sembla que no es mereixi estar en un blog. Però pels qui teniu mainada, és un recurs genial per a que mengin verdura. I pels que no en teniu, també. És ideal per depurar torrons i foie. I està realment bona

Necessitareu molt poquetes coses:
1 paquet de pasta amb “cavitats” (margarites, llacets, espirals…)
1 gra d’all
oli d’oliva
1 bròquil

Talleu el bròquil i aneu separant els botons, deixant a banda el tronc mes dur. Ho bullim en aigua i sal. Un cop cuit, ho retirem i guardem l’aigua de la cocció.

En aquesta mateixa aigua bullim la pasta “al dente”. Un cop cuita la colem i la reservem.

Utilitzem la mateixa olla o cassola i posem un raig d’oli que tapi el cul. Daurem el gra d’all pelat i tallat a bocins vigilant que no es cremi. Un cop esta ros, hi aboquem el bròquil cuit i el sofregim. Un cop esta ben enrossit (haurà agafat una consistència com de pasta, hi afegim la pasta i ho remenem un minut o dos, de manera que el bròquil es col·loqui dins les cavitats de la pasta. Ho servim al moment amb un raig d’oli cru.

La pasta tiene un sabor que puede ser más o menos intenso en función del acompañamiento que le pongamos. En este caso el sabor es más bien suave y para triunfar le vamos a poner un CORTIJO LOS AGUILARES rosado D.O. Málaga, elaborado con uvas Tempranillo y Petit verdot. Un vino con un poco más de cuerpo que otros rosados,  muy versátil y que maridará bien con muchos platos distintos.

I a la Banda Sonora d’avui una cançó tan divertida com la recepta: una versió de l’Am the Walrus dels Beatles feta per Jim Carrey. I si no us agrada aquesta, podeu escoltar la versió original dels Beatles, la dels Oasis, o la de Bono i els U2.