Fideus a la cassola amb cap de costella

A casa, era plat de festa grossa. La meva mare els brodava i la meva sogra també. Però és un d’aquells plats que han caigut dels menús, substituïts pels omnipresents macarrons a la pseudo-bolonyesa. Una explicació és que sembla mes fàcil trobar carn picada que cap de costella de porc, però a qualsevol carnisseria en tenen.

És un plat que apareix als receptaris mes tradicionals. El trobem al Gran Llibre de la Cuina Catalana del Josep Lladonosa i tambe en blogs de referència com el Cuinar és generòs: Fideus a la cassola amb costella . Cada familia te la seva manera particular (afegint pebrot verd a bocins, utilitzant llard enlloc d’oli..) però jo he optat per la fórmula de casa.

Necessitarem
400 gr de cap de costella de porc
Una ceba
4 tomaquets madurs
500 gr de fideus del 4
150 gr de pèsols
Per la picada
2 grans d’all
Julivert
Un grapat d’avellanes torrades
Un boci de pa torrat

Sofregim la costella en una cassola de fang o ferro. Quan la costella esta enrossida, afegim la ceba picada ben fineta. Quan esta una mica cuita hi afegim els tomàquets madurs ratllats. Hi afegim sal i un polsim de sucre i deixem que es faci el sofregit a foc ben baix.

Quan el sofregit esta fet, hi afegim els pèsols i els fideus -que han de ser com a mínim del numero quatre- i ho anem remenant per a que s’impregnin del gust del sofregit.

Els cobrim amb aigua bullint i els deixem a foc fort una estona. Llavors afegim la picada que haurem fet amb l’all, les avellanes, el pa torrat i el julivert i ho deixatarem al suc dels fideus. Acabem el temps de cocció a foc mes baix. Els deixem reposar i …. a taula

Podem substituir l’aigua per brou, pero la costella ja li dona prou gust.

PD: després de llegir els vostres comentaris he afegit “a la cassola” al títol del plat. També ho deien així a casa 🙂

I a la Banda Sonora, una canço que també em porta un munt de records: One Day in Paris dels canadencs Martha and the Muffins (This is the Ice Age, 1981)