Pudding de croissants batejats
Soc d’aquella mena de persones a qui els hi costa molt llençar menjar. Ém sembla immoral i insostenible. Per això, m’encanten les receptes d’aprofitament, on se’ls hi dona una volta a les sobralles de menges prèvies per a crear nous plats gustosos.
Soc fan de les croquetes de carn d’olla, de les quiches de el-que-hi-ha-a-la-nevera, de les patates vídues i en definitiva, de tots aquells plats que transformen el reaprofitament en un art. I com que he trobat tres croissants durs per casa, he decidit que alguna cosa havia de fer.
Us presento una recepta espectacular de la Nigella Lawson: el Caramel Croissant Pudding, que ens servirà per a fer una exquisitesa amb croissants de fa uns dies. He substituït el whisky -que no tenia- per Anis del Mono, pero el resultat és esplèndid. Les quantitats son per a dos croissants pero podeu augmentar o disminuir les mides a proporció.
Necessitem
2 croissants de fa un parell de dies -o galetes, o magdalenes…
100 gr de sucre
2 cullerades d’aigua
125 ml de nata
125 ml de llet
2 cullerades d’anís -o whisky, o rom, o …..
2 ous batuts
Trossejarem els croissants amb les mans per evitar arestes si els talléssim amb ganivet i els posem en un motllo que haurem untat amb mantega. Es pot fer en la forma que volguem, però jo he optat per utilitzar un motllo de plumcake. Aprofitem per pre escalfar el forn a 180º
Començarem preparant caramel amb el sucre i l’aigua. El posem a escalfar a foc viu i anem remenant fins que vagi agafant color ambarí. Cal vigilar perquè caramel.litza de cop i hem d’evitar que es cremi.
A banda hem barrejat la llet, la nata liquida i el licor. Ho aboquem al pot que estem fent el caramel. Al principi esquitxarà i farà grumolls, però si baixem el foc i ho anem remenant, s’anirà dissolent. Quan el estigui ben deixatat, ho retirem del forn, esperem que es refredi una miqueta i hi afegim els ous batuts.
Aboquem la barreja sobre els croissants trossejats i ho deixem reposar 10 minuts per que quedin ben amarats. Un cop estan a punt, es cou al forn ja calent aproximadament 20 minuts. Per estar segurs, el punxem amb un escuradents i si surt net es que ha quallat. De veritat: és espectacular
A la Banda Sonora, Latin impro del gran pianista norueg Espen Berg. A mi em sembla que sona com Bebo Valdés. Increible, realment.