Capuccino de bolet
Segons expliquen, despres de la Batalla de Kahlenberg contra l’Imperi otomà, els vienesos van aprofitar els sacs de café abandonats per les tropes turques, suavitzant el seu fort aroma amb crema i mel. Havia nascut el capuccino, que agafà el seu nom de la seva similitud amb el color de l’habit dels frares caputxins.
Els dos darreres caps de setmana han vingut bons amics a sopar a casa. Enlloc de preparar uns entrants i un plat principal, m’he decantat per a fer un sopar amb petites preparacions.
Un dels entrants estrella, potser el que ha tingut més èxit, ha estat el Capuccino de bolets, que és una tapa del gran Xesco Bueno que va explicar al taller de Sabores i que diversos blocaires han recollit, com els Olletes de verdures o a decuina.net . Però triis el bolet que triis, tens l’èxit assegurat.
Necessitem:
1 litre de caldo de carn (si és una bona marca com Aneto, pot ser de tetrabrick)
20 gr de bolets secs (ceps, trompetes, barreja….)
300 ml de nata líquida per muntar
El dia abans escalfem la nata. Quan arrenca el bull, ho apartem del foc i hi tirem 5gr de bolets -una quarta part- i un pessic de sal. Ho deixem refredar i quan ja està fred, retirem els bolets i ho guardem a la nevera fins l’endemà.
