Terrina de faisà amb festucs
April’s Kitch, el fantàstic blog de la Mon, cumpleix tres anys. I per celebrar-ho, la Mon ens ha proposat un repte molt divertit: #cocinadecine. Es tracta de publicar una recepta inspirada en una pelicula dels anys 50-65. I la meva tria és una comèdia impecable de Billy Wilder: Some Like it Hot [Ningú és perfecte, 1959], amb uns actors en estat de gràcia. A mi m’encanta especialment el paper de Jack Lemmon fent de Daphne i la seva relació impossible amb el multimillionari Osgood Fielding III.
No ha estat fàcil trobar un plat, pero revisionant de nou la película, se m’ha encès la llum. Hi ha un moment on Osgood Fielding III truca per telefon a Daphne per convidar-la a un sopar romàntic al seu iot Nova Caledonia. La conversa va així:
Will you give her a message? Tell her I’d like her to have supper with me on my yacht after the show tonight.
Got it. Supper, yacht, after the show. I’ll tell her.- Your yacht?
The New Caledonia. That’s its name. The Old Caledonia went down during a wild party off Cape Hatteras. But tell her not to worry. This’ll be a quiet little midnight snack, just the two of us.
Just the two of you? What about the crew?
That’s all been taken care of. I’m giving them shore leave. We’ll have cold pheasant with champagne. I’ve checked with the coastguard. There’s gonna be a full moon tonight. And tell her I’ve got a new batch of Rudy Vallee records.
Qui es pot resistir a una invitació així? Faisà fred i xampagne gelat. No m’estranya que Tony Curtis suplanti al millionari per a conquistar a l’encantadora Sugar Kane i en Jack Lemmon es passi la nit ballant tangos per mantenir Osgood allunyat del iot.
Però el repte consistia a fer una recepta de faisà fred. La primera dificultat ha estat aconseguir un faisà, que és una peça de caça que no sempre està disponible. Finalment ho he solucionat a la magnífica Polleria Mercè del Mercat de la Concepció, que tenen de tot i més.
Desprès m’he submergit en el desconegut mon de les terrines de carn. Com que no he acabat de trobar cap recepta que em convencés, he fet una creació pròpia agafant idees de fonts diverses com la Terrina de faisan con nueces, o Terrina de faisan con naranja.
Necessitem
Un faisà sense plomes d’un kilo aproximadament
Per la marinada:
Tres o quatre fulls de llorer
Un rajolí d’oli d’oliva
Grans de pebre negre
Vermut negre suficient per cobrir la carn [jo he utilitzat el vermut Miró que és boníssim, pero amb un mes normal tambe funciona]
Per la terrina
150gr de cansalada viada
250gr de carn picada de vedella [a les receptes diuen carn de porc, pero jo crec que el faisà és prou gustòs]
Un ou
Un grapat de festucs crus i pelats
L’endemà, separem les parts del pit del faisà i el tallem a làmines fines. La resta la piquem i la barregem amb l’ou batut, la carn picada de vedella i un grapat de festucs crus pelats.
I comencem amb les propostes de vins de la meva amiga Paloma. Per aquesta recepta ens proposa un maridatge amb un Sumarroca Cuvée Gran Reserva, que és un cava el.laborat amb Chardonnay i Perellada, amb una llarga criança de 36 mesos en rima.
A la Banda Sonora, no podia triar-ne una altra que Sweet Georgia Brown, peça interpretada per Sweet Sue and her Society Syncopators, amb la Geraldine al saxo i Daphne al contrabaix.
