Croquetes de pastanaga
Avui hem celebrat la Festa de la Primavera Verda al Parc de la Creueta del Coll. I com cada any, Les Trementinaires de Vallcarca ens hem ocupat de preparar el dinar popular. Fer 150 racions de arròs de verdures no es poca cosa!!!
Calcular menjar per tanta penya, és difícil i sempre acaba sobrant menjar. En el repartiment posterior, m’ha tocat un kilo i escaig de pastanagues tallades. I a l’arribar a casa, he començat a pensar que en podria fer. He recordat una recepta de Croquetes de pastanaga amb maionesa especiada que va fer en Manel de Cuinar és generós i l’he adaptat als ingredients que tenia per casa.
Necessitarem
1 kilo de pastanaga pelada i tallada a bocins
2 cebes tendres
1 dit de gingebre ratllat
2 culleradetes de cafè de cúrcuma
2 culleradetes de cafè de comí
un got de vi blanc
sal, oli i mantega
farina blanca
1 litre de llet
un ou i farina de galeta
En primer lloc he pelat i tallat a bocins petits tant la pastanaga com les cebes. En una cassola de ferro, he posat una cullerada generosa de mantega i un raig abundant d’oli i he començat a sofregir la ceba a foc baixet. Quan ha començat a agafar color, hi he afegit la pastanaga, el gingebre ratllat, i les culleradetes de cúrcuma i comí. Ho he deixar sofregir a foc baix.
Quan ja es comenci a quedar una mica daurat i les espècies estiguin ben integrades, rectificarem de sal i hi posarem el got de vi. Ho deixarem fent xup xup fins que la pastanaga estigui tova.
Un cop estigui cuita, podem fer dues coses segons ens agradi trobar trossos o no a la croqueta. Si ens agrada la pasta fina, ho passem per minipimer vigilant que no quedi massa líquid (si cal, en retirarem). Si ens agrada trobar entrebancs, ho aixafem amb una forquilla o amb un estri genial que em va dur la Marta d’Argentina i que serveix per fer puré de patata.
Aprofitem la cassola on hem cuit la pastanaga i hi posem una mica de mantega. Torrem tres o quatre cullerades de farina blanca i quan comenci a agafar color, hi barregem el puré de pastanaga que teníem reservat. Afegim la llet tèbia i anem remenant fins que la pasta quedi lligada i es desenganxi de les parets de la cassola.
Ho deixem reposar. A l’endemà, ja podem començar a fer les croquetes. Jo procuro fer-les de formes diferents segons els gustos i així no m’equivoco. En aquest cas les he fet com a boletes i les he arrebossat seguint l’ordre habitual: farina blanca / ou batut / farina de galeta.
Les fregim amb oli abundant. En Manel ens recomana acompanyar-les amb maionesa especiada (maionesa + comí, curri i cúrcuma) però també estan molt bones simplement amb maionesa normal.
La Paloma ens proposa maridar les croquetes amb el vi FLOR DE INDALIA 2012 . Diu: es un vino blanco de Almería elaborado al 50 % con una variedad de uva llamada Vermentino que trambién podemos encontrar en algunos lugares de Granada y de Italia. Le da un aroma y sabor especial al vino que resulta estructurado y con cuerpo. Una apuesta ganadora con las Croquetas Hindúes.
I a la Banda Sonora, segueixo amb el Brit Pop dels 80. Aquest cop, la banda d’una nord americana que va aconseguir ajuntar el millor dels dos mons: The Pretenders. I no puc triar-ne només una: 2000 Miles, Middle of the Road, I’ll Stand by You.
