Pastís de formatge i nabius
Avui fa tres mesos i cinc dies que em vaig trencar el turmell. Tres mesos i cinc dies que he estat lluny dels fogons. Un procés llarg on he hagut a desaprendre a “fer” i he hagut d’aprendre a “estar”. Mica a mica, i a mida que em vaig trobant millor, tornen les ganes i la capacitat de cuinar. I avui, celebrem que la Martona ha fet 22 anys i com que ella no és massa de xocolates i pastissos clàssics, he fet un pastis de formatge fresc i nabius, que fa que el blog torni a la seva normalitat
Necessitem
Per la base
200 gr de galetes Digestive
100 gr de mantega
Per la mousse de formatge
6 fulls de gelatina
200 gr de melmelada de nabius
50ml d’aigua embotellada
3 fulls de gelatina
Capa 1. Per a fer la base, triturem les galetes amb una trituradora i les barregem amb la mantega fosa al microones. Un cop quedi una massa lligada, la posem a la base del motllo i la pressionem perquè quedi compacta. Ho deixem refredar una hora a la nevera.
Capa 2. Posem a hidratar amb aigua freda 6 fulls de gelatina. Per a fer la mousse de formatge, barrejarem amb un minipímer les terrines de Philadelfia, la llet, el mascarpone i el sucre. A la recepta original afegien el suc d’una llima, pero jo no ho he fet. Aquesta barreja que no ha de tenir grumolls, la posem escalfar a foc mig fins que arrenqui el bull. Llavors hi afegim els fulls de gelatina ja hidratats, ho deixem coure un minut i ho retirem del foc. Ho deixem refredar una mica i ho aboquem dins del motllo sobre la base de galeta. Ho deixem quallar a la nevera unes cinc hores,
Capa 3. Posem a hidratar 3 fulls de gelatina en aigua freda. En un pot deixatem la melmelada en l’aigua. Ho posem al foc i quan arrenqui el bull ho fem coure 5 minuts fins que no quedin grumolls. Ho retirem del foc i hi afegim la gelatina escorreguda. Cobrim la mousse de formatge que ja haurà quallat i ho deixarem refredar un mínim d’un parell d’hores.
A l’hora de servir ho podem decorar amb unes fulletes de menta o amb fruits del bosc que contrastin de color amb la melmelada de nabius. Van molt be els Fruits del bosc de La Sirena.
I per acompanyar, no se m’acudeix una Banda sonora millor que La Belle Dame sans regrets , cantada per Sting (Mercury Falling, 1996). Encara que podeu trobar altres versions chachis, com la de Peter Sarik i Istvan Gyarfas Duo