Bròquil marinat
Quan era petita, la mare de vegades portava el que ella anomenava “variants” o envinagrats (els encurtidos en castellà o pickles en anglès). A mi em fascinaven especialment els botonets de coliflor que eren com floretes àcides, però es poden marinar tota mena de vegetals, especialment cogombrets, cebetes o bocins de pastanaga. I de fet és una tècnica de conserva que podem trobar arreu del món.
Necessitem
1/2 bròquil
50 gr. de sucre moré
50 ml de salsa de soja
50 ml de vinagre d’arròs
50 ml d’oli d’oliva verge
El procediment és senzillíssim. Tallem el bròquil en poms molt petits i els posem a macerar amb el sucre, el vinagre, la salsa de soja i l’oli d’un dia per l’altre.
Un cop macerats poden acompanyar, per exemple, un cracker amb mantega i salmó o una Tapa d’alvocat, pastanaga i coliflor, com ens proposa la Marina.
Ho podem guarnir amb porradell tallat ben fi.
I el maridatge d’aquest plat no era gens fàci. La Paloma ens enseña que: El salmón ahumado no se debería poner nunca con vinos tintos ya que distorsiona su sabor y anula su aroma. Al contrario lo acompañaremos con vinos blancos que tengan un poquito de cuerpo como por ejemplo un chardonnay o un albariño. Propongo SIN PALABRAS , un albariño de la D.O. Rias Baixas, su rica acidez atlántica le da frescura y persistencia.
A la Banda sonora d’avui I Hope That I Don’t Fall in Love with You del primer disc de Tom Waits (Closing Time, 1973). I si voleu escoltar la seva veu mes estripada, Downtown Train (Rain Dogs, 1985), Lullaby (Blood Money, 2002) o Tom Traubert’s Blues/Waltzing Mathilda (Small Change, 1976)
