Bunyols de vent

Enguany pel meu aniversari vaig decidir regalar-me un Taller de Masses escaldades en reposteria a La Patente. Puntualment, el dissabte passat vaig anar al bonic local que tenen al carrer Villarroel i val a dir que el taller, de la ma del reposter Sergi Ferrer, va superar de llarg totes les meves expectatives.

Aquesta és la recepta base de la pasta choux, que ens servirà per a fer lioneses, profiteroles, éclairs, palos i altres preparacions com el Pastis Paris -Brest , el St, Honoré o el Croquembouche.

Pero el que jo no sabia és que la mateixa pasta serveix per a fer els bunyols de vent típics de Quaresma. I amb això és amb el que he començat a experimentar

En un cassó posem la llet, la sal i la mantega tallada a daus. Ho posem a temperatura mitjana i quan la mantega s’ha fos pugem la temperatura. Si volem fer una pasta choux de xocolata afegim ara el cacau en pols.

Quan arrenqui el bull, ho retirem del foc i hi aboquem la farina de cop. Ho anem barrejant des del centre i treballant fins que quedi una massa lligada i sense grumolls que es desenganxi de les parets del cassó.

Es torna a posar al foc a temperatura mitjana i es fa remenant fins que es fa bola.

Ho retirem del foc i ho deixem refredar una mica. Llavors anem afegint els ous un a un i remenem enèrgicament fins que l’ou sencer s’incorpori a la massa. No hem d’afegir cap ou fins que l’anterior esta ja incorporat. El numero d’ous que farem servir pot variar depenent que la massa estigui mes o menys escaldada (deshidratada).

Per a fer bunyols de vent
Posarem la massa en una màniga pastissera amb una boquilla llisa o arrissada. A banda, posarem una mica d’oli fred en un bol per anar-nos mullant els dits i fer relliscar la massa.Posem oli de girasol a escalfar en un cassó no massa ample i de parets altres. Triem el de girasol perquè te un gust neutre, pero es pot fregir també en oli d’oliva o de blat de moro. Quan l’oli esta calent, anem fent petites porcions de la massa amb la mànega sobre els dits mullats d’oli i les deixem caure a l’oli bullent.

Amb cura i amb l’ajuda d’una petita espàtula anem girant els bunyols perque quedin torrats per igual. L’oli ha d’estar ben calent perquè s’inflin, pero també hem de vigilar que quedin cuit per dins.

A la Banda sonora, avui proposo un clàssic obsessiu, una cançó que em fa recordar perquè soc tan perfeccionista, perquè em fascina el segle XVIII i les seves llums i ombres, perquè soc com soc. Senyores i senyors: amb tots vostés An Eye For Optical Theory de Michael Nyman. (The Draughtsman’s Contract, 1982). I de les poques versions que existeixen, val la pena escoltar la del grup alemany Spark.