Fricandó de llagostins de la Maure

La mare de la Muriel, la Maure,  era una cuinera excel·lent. I de entre tot el que sabia fer, la seva recepta estrella era aquest fricandó de llagostins. Ironies de la vida, la Muriel és al·lèrgica al peix i no el pot menjar, però ha estat tan generosa que m’ha passat la recepta de la seva mare per a que jo el prepari. La Maure ja no està aquí per a jutjar la meva versió, però espero haver estat a l’alçada de les circumstàncies.

És una recepta sorprenent, boníssima, inoblidable. I per a mi és un gran honor poder-la preparar. Crec que a partir d’ara passarà a formar part de les meves receptes especials. Ah, i és d’aquelles que millora d’un dia per l’altre. Proveu-la i segur que repetireu.

Necessitem
850 gr. de llagostins grans
2 vasets de moixernons
4 cebes tendres
Sal, pebre, anet
julivert
1 vas, meitat xeres meitat vi dolç

Fumet
Els cap i les closques dels llagostins
4 alls sense pelar
4 fulles de llorer
1 ceba gran
1 vas mitat xeres i mitat vi dolç
2 tomàquets sencers
uns brins de safrà

En primer lloc, pelem els llagostins. traient el cap i les closques i deixant la cua. Posem els llagostins pelats en una escorredora i els rentem. Un cop nets els assequem un a un amb un drap i els reservem.

Ara farem el fumet. Posarem tots els ingredients en una olla, els sofregirem amb una mica d’oli i un cop ja estan una mica torrats, hi afegim un litre d’aigua i ho fem bullir una mitja hora. Un cop ha passat aquest temps, colem el fumet i el reservem.

Arrebossem els llagostins amb farina blanca a la que haurem barrejat fulles de julivert, anet, pebre i sal (tot barrejat) . Els reservem. Els fregim en una cassola antiadherent volta i volta.

En el mateix oli desmaiem les cebes tallades en juliana i afegim els moixernons que haurem hidratat en el fumet

Quan estan al punt, afegim els llagostins i els flamegem amb el vas de xeres i vi dolç. Hi afegirem el fumet i ho anirem remenant a foc baix fins que quedi una salsa homogènia.

Ho podeu acompanyar d’arròs blanc. I no oblideu el pa perquè segur que en sucareu !

Per a maridar-lo, la Paloma diu: Me apetece tomarme un buen cava con este plato, con este SUMARROCA BRUT ALLIER que está elaborado con un vino de base que ha pasado por barrica. Es un cava con mayor complejidad, cuerpo y estructura que le aportan la ligera crianza en madera y también la uva tinta Pinot noir. No es barato pero un día…

A la Banda sonora la Muriel em va demanar Ne me quitte pas de Jacques Brel, que era una de les cançons que agradaven més a la seva mare. Malauradament, és una cançó amb la que tinc una relació difícil perquè em sembla que parla d’un amor malaltís (faré el que sigui perquè no em deixis…ningú mereix que supliquem i ens arrosseguem) però com que aquest post és mes de la Muriel que meu, he pensat posar el Ne me quitte pas, però en versió de la Estrella Morente. O de la Nina Simone, o la Petra Magoni i Ferruccio Spinneti (Musica Nuda) . I així, no es ben be el mateix, no?