Pannacotta de cireres
El mes de maig arriben les primeres cireres i és una fruita que m’agrada tant i tant que no em cansaria de menjar-ne. Per variar una mica , he preparat una pannacotta de cireres que ha sortit sensacional.
A la foto veureu que la franja vermella esta al mig. Això és perquè estic fent proves d’un llibre meravellós que les princeses em van dur de Nova York: Modern Art Desserts. Ja us aniré explicant més endavant. Només us avançaré que he fet tres capes i que he deixat que quallessin abans de posar la següent. Pero per a fer la pannacotta de cireres la podeu presentar de la manera habitual.
Necessitarem
200 gr de cireres sense pinyol
2 cullerades soperes de sucre
80 ml de llet
150 ml de nata per muntar
4 fulls de gelatina
3 cullerades soperes de melmelada de cirera
50 ml d’aigua
1 full de gelatina
En primer lloc, posem a hidratar les fulles de gelatina en aigua freda. Comencem traient el pinyol a les cireres (existeixen despinyoladors baratets que ens poden ajudar. I si no, podem usar el tub d’un boligraf BIC. El blog La Gal.lia catalana ens ensenya com fer-ho.
Un cop tenim les cireres sense pinyol, les triturem amb el sucre i la llet fins que pràcticament no quedin trossos. Si ho volem ben fi, ho colem amb un colador de malla fina.
Posem la nata en un cassó a foc baix i ho anem remenant. Quan estigui a punt d’arrencar el bull hi afegim el batut de cireres. I quan torni a estar a punt de bullir afegim els fulls de gelatina escorreguts i seguim remenant uns cinc minuts sense deixar que arribi a bullir. Quan ha passat aquest temps, ho retirem del foc, ho deixem refredar una mica i posem en gotets.
Ho deixem quallar unes cinc hores a la nevera. Un cop passada aquesta estona, posem a hidratar el full restant de gelatina, dissolem la melmelada en l’aigua , la posem a escalfar al foc i quan esta a punt de bullir, hi afegim el full de gelatina hidratat i ho seguim remenant un parell de minuts. Ho retirem, ho deixem refredar i ho posem a sobre de la pannacotta ja quallada. I ho deixem a la nevera un mínim d’un parell d’hores més.
I llest ! Una bona manera d’aprofitar les cireres madures d’aquesta època.
A la Banda sonora, una cançó vital que m’acompanya aquests dies: C’mon People (We’re Making it Now interpretada per Richard Ashcroft. Brit-pop del bo en vena.
