Patacones

Els patacones son uns pica-pica típics de la zona del Carib. Se’n mengen a Cuba, Equador, Venezuela i Colòmbia encara que es poden anomenar de formes diverses, com per exemple “tostones”.

La idea no pot ser mes simple. Son bocins de plàtan aixafat i fregit que es pot condimentar amb sal o alguna altre espècie. Jo n’havia tastat en restaurants, pero l’altre dia la meva amiga Patrícia que és colombiana, me’n va preparar a casa seva i em va explicar com es feien.  I son tan bons que jo tambe m’he animat a fer-ne.

Els patacones s’han de fer amb plàtan verd o plàtano macho, que es mes gran i molt menys dolç que els plàtans que acostumem a menjar. A diferència del plàtan comú, el plátano macho no es pot menjar cru (amargueja) sino que sempre es consumeix cuinat. En aquest sentit és mes una hortalissa que no una fruita.

I per a preparar patacones necessitem:
1 o 2 platanos machos
Oli de girasol
Sal o els condiments que vulguem.

Pelem i tallem les puntes del plàtan i el tallem a rodanxes d’un parell de dits cadascuna. (ens en poden sortit entre 5 o 6 per plàtan)

Fregim amb oli abundant aquests tronxos de plàtan uns 3 o 4 minuts. Un cop estan dauradets, els traiem i els deixem escórrer sobre paper de cuina.

I ara ve el que defineix els patacones. Posarem cada tronxo entre dos papers de forn i els aixafarem amb les mans, amb una forquilla, amb el corró….amb el que faci que quedi en forma d’òval pla. I un cop els tenim ben aixafats, els fregim de nou amb oli ben calent fins que quedin torrats.

Els retirem, els deixem tornar a escórrer sobre paper de cuina.  I els salem i  si volem, afegim alters condiments. Jo crec que simplement amb sal estan de fàbula, pero tot sòn gustos.

Es poden menjar com a pica-pica o com acompanyament d’un plat de tall.

A la Banda sonora, per un dia plujós com avui, que millor que l’amic Peter Gabriel amb el seu Red Rain en directe a Londres l’any 2011.