Quiche de verdures en espiral
Feia temps que li tenia ganes i estava buscant l’oportunitat de fer-la. Tot i que potser és mes apropiada a l’estiu, quan les verdures estan en el seu millor moment, tampoc és una mala alternativa per els àpats post-nadalencs. I quan la Marga em va demanar un primer lleuger pel dinar del dia primer d’any, no m’ho vaig pensar. Per cert, les imatges són de la Marga, que fa meravelles amb el seu IPhone i a qui agraeixo que em permeti utilitzar-les.
La recepta d’aquesta Quiche de verdures en espiral es troba fàcilment a la xarxa. La primera vegada que jo la vaig veure va ser al blog Cocina para Emancipados i per això és aquesta que cito com a font original (com a mínim en el meu cas) . Com sempre, he afegit alguns tocs de collita pròpia.
Necessitem
1 carbassó
1 albergínia
2 pastanagues grossetes
la part estreta d’una carbassa violí
2 ous M
2 cullerades de formatge crema tipus Philadelphia
2 cullerades de nata líquida per muntar
Sal, pebre, cúrcuma i comí en gra
1 làmina de pasta brisa (a menys que la vulguem fer nosaltres mateixos)
En primer lloc prepararem la base. Folrarem un motllo circular amb la pasta brisa, punxarem la base amb una forquilla i ho deixarem al congelador almenys un parell d’hores. Un cop congelat, ho courem al forn prèviament escalfat a 180 durant uns 10 minuts. No oblidem de posar-hi pes a dins (per exemple cigrons crus) per evitar que s’infli. No ha de quedar cuit del tot. EL motiu que congelem la massa és evitar que s’arronsi durant la cocció.
Mentrestant, prepararem les verdures. pelarem les pastanagues i la carbassa i rentarem el carbassó i l’albergínia mantenint la pell. Llavors ve la part entretinguda que suposa anar fent làmines d’uns 3 mm de gruix amb la mandolina. Hem de procurar que totes les tires tinguin una amplada similar. Per això, es probable que haguem de tallar longitudinalment les làmines de carbassó, d’albergínia i de carbassa.
A banda barregem en un bol els ous, el formatge i la nata líquida i ho salpebrem i afegim una mica de cúrcuma per donar alegria a les verdures.
Retirem la base pre-cuita del forn i hi aboquem la barreja. Llavors, amb paciència, anem col.locant les verdures en espiral, combinant els colors de manera que faci bonic. Per exemple, carbassó, pastanaga, albergínia, carbassa, etc. utilitzem les làmines mes llargues a l’exterior i deixem els retalls per la zona central.
Una segona manera de fer-ho és començar a muntar les verdures en sec i abocar la massa liqida al damunt, vigilant que entri en tots els intersticis.
Ho acabem d’empolsinar amb comí en pols i ho coem al forn uns 30 minuts, o bé fins que les verdures estiguin cuites i la massa quallada.
A la Banda Sonora una cançó que incomprensiblement encara no havia posat i que és una de les meves cançons favorites: Bitter Sweet Symphony de The Verve amb un Richard Ashcroft en estat de gràcia (Urban Hymns, 1997)
