Salsa pesto de tomàquet sec

Fa temps que la tinc pendent, pero la veritat és que amb la tristor i el mal cos que tenim tots a sobre, ni em ve de gust entrar a la cuina. Sembla frívol penjar receptes quan tenim gent a la presó ! Però també crec que fer un esforç de normalitat també ens cal a tots plegats, i per això he pensat a tornar a publicar, encara que només sigui per sentir-me a prop de la gent que m’estimo.

Aquest pesto de tomàquet sec  és una variant del pesto tradicional. Manté la base d’alfàbrega i parmesà, pero substitueix els pinyons per avellana torrada i afegeix tomàquets secs que li donen aquest color tan bonic. És ideal per acompanyar els zoodles de carbasó, pero també marinen perfectament amb qualsevol plat de pasta

Necessitem
Un grapat d’avellanes torrades
Un manat d’alfàbrega
6 tomàquets secs
1 gra d’all pelat
El suc de mitja llimona
Parmesà ratllat al gust
Sal, aigua i oli d’oliva

Triturem l’all, las avellanes, les fulles d’alfàbrega i els tomàquets secs amb un minipimer. Ens sortirà una pasta molt espessa que anirem emulsionant amb oli. L’amanirem amb sal i el suc de llimona. Si encara esta massa espessa, li podem afegir una miqueta d’aigua. Finalment hi afegim el parmesà ratllat. Aquest pesto el poden conservar dies a la nevera ja que l’oli que porta li fa de conservant.

A la Banda Sonora, avui una cançó molt apropiada per la immensa calipàndria que arrossego:  Caught  a Lite Sneeze de la Tori Amos. (Boys for Pele, 1996).  Inusual, per dir-ho d’alguna manera. Gràcies, Brother,  per fer-me la conèixer.