Falafel de faves

Li tenia moltes ganes a Alexandria, la ciutat de Kavafis i l’escenari inoblidable del Quartet de Durrell. Darley, Justine, Balthazar, Mountolive, Pursewarden, Naruz, Nessim i la meva estimadíssima Clea, van dibuixar el meu imaginari en uns anys de formació i van passar a ser part dels meus fantasmes literaris personals.  Li tenia ganes a la ciutat i la reconstrucció de la mítica Biblioteca no va fer mes que afegir atracció a la visita.

No obstant, aquest estiu vaig comprovar que l’Alexandria actual no en te pas massa de glamour. Sorollosa i bruta, costa reconèixer els escenaris literaris tantes vegades passejats: la Corniche, les catacombes de Kom el Shoqafa o el Fort Qaitbay. Pero si un te paciència i sap mirar sota el brogit, emergeixen olors i sabors de la ciutat antiga. Un d’aquest sabors genuins són els falafels de faves, que al contrari de la recepta tradicional a base de cigrons que es troba a tot l’Orient Mitjà, a Egipte es fan amb faves tendres o be amb faves seques que es posen en remull la nit anterior. El resultat és un mos fresc d’intens color verd que contrasta amb untuositat de la salsa de iogurt i que s’acostuma a menjar tot perdent-se pels carrerons estrets de la Ciutat Vella. Com la majoria de receptes tradicionals, cada casa te la seva, però us en porto una que recull força be el gust dels que vaig tastar.

Necessitem
200 gr de faves (fresques, seques o congelades)
2 cebes tendres
julivert i cilantre picadet
1 culleradeta de bicarbonat
1 cullerada farina
3 grans d’all pelats i aixafats
1 culleradeta de comi en pols
1 culleradeta de pebre negre en pols
1/4 de culleradeta de pimentó
2 culleradetes de sal
oli per fregir

Posem les faves en una trituradora. Si estan seques, les deixem en remull la nit anterior. Hi afegim la ceba tendra, els alls , el comi, el julivert, el bicarbonat, la sal i el pebre. Ho triturem tot fins que ens quedi una pasta homogenia i espessa.

Hi afegim la farina i ho deixem reposar uns 15 minuts. Passat aquest temps, fem boletes d’uns 3 cm de diàmetre, els aixafem i les fregim en oli ben calent. Si ens ho estimem mes, les podem coure al forn perque estiguin menys olioses

Les servim a be acompanyades de pa de pita i salsa de iogurt o simplement amb una mica d’amanida.

I a la Banda Sonora, avui Cançó de fer camí, una cançó preciosa que musica un poema de la Maria-Mercè Marçal i que interpreten magistralment la Mireia Vives i el Borja Penalba. Gràcies, Júlia, per ensenyar-me la