Coc de llet calenta #100 aniversari
Fa uns dies, la nostra Cònsul Ganxeta ens va convidar a alguns amics bloguers a celebrar la publicació del seu coc número 100. Poca broma amb la Ganxeta!!! Fer 100 cocs diferents, i editar-ne les receptes, és una feinada ingent. I si a sobre, comparteix els cocs amb els seus companys a l’Institut i fa les receptes fàcils i entenedores, doncs ja és un bingo absolut.
La proposta de la Ganxeta era molt divertida i consistia a publicar tots la mateix recepta el mateix dia. I la recepta era la del Bizcocho de leche caliente de la Su de Webos Fritos, una referent en aquest mon dels cocs. I per suposat , em vaig apuntar al carro. Aqui podeu veure les versions d’aquest repte a 6 mans !
El resultat ha estat un coc flonjo, gustós i contundent, molt adequat per un esmorzar amb amics (o companys de feina o amb qui tinguem a ma 😉 . Som-hi!
Necessitarem (per un motllo de 20 cm)
4 ous M
300 gr de sucre
250 gr de llet sencera
220 gr de mantega
llavors de vainilla
10 gr de llevat Royal
290 gr de farina
Encenem el forn a 180º. Mentre es va escalfant, preparem el nostre motlo de manera habitual (mantega i farina). A a recepta origina fan servir un motllo rodó de 20 cm , pero jo l’he fet amb un motlo de corona.
Batem 5 minuts els ous i el sucre fins que la massa augmenti de volum i o reservem.
Posem a bullir a llet i la mantega. Hi afegim les llavors de la vainilla, i quan arrenqui el bull, ho retirem de foc i ho remenem amb unes varetes. Ho aboquem sobre la barreja d’ous i sucre sense deixar de batre.
Ara és el moment d’afegir a farina i el llevat passat pel tamís. o barregem amb l’espàtula fins que s’integri. Ho aboquem al motlo i ‘aixequem una miqueta, deixant-lo caure sobre el marbre amb un cop sec per aconseguir que marxi l’aire i no es facin bombolles
El coem a 180º durant uns 40 minuts i llavors abaixem la temperatura a 170º i el tenim uns 10 minuts mes. Quan el punxem i treiem l’agula neta el treie del forn i el deixem refredar sobre una reixeta.
El servim empolsinat amb sucre llustre. I així és com ha quedat en un moment…
I avui, una cançó per brindar i per celebrar amb els amics que encara estem vius i amb ganes de seguir donant guerra. The Parting Glass en la versio tradicional o en la versió de Cara Dillon.
