Curry Masala

Fa un parell de caps de setmana, es va celebrar el Cook & Travel Festival a l’Antiga Fàbrica Damm. Aquest és un projecte personal de la meva amiga Agata Albero / Inspira Gastronomia i estic molt contenta de que aquesta primera edició hagi estat tot un èxit ! El festival estava farcit de propostes interessants, tallers i showcookings. Era difícil triar i al final vaig poder anar al de cuina hindú de la ma de la xef anglo-hindú Anjalina Chugani.

El taller va ser fantàstic. l’Anjalina posa al teu abast receptes fàcil de fer i que ens permeten incorporar les espècies a la nostra cuina. I per començar, ens va ensenyar com a preparar un curry bàsic, segons la recepta de casa seva.

La paraula curry, designa tan una barreja d’espècies relacionades amb la cuina hindú com un ampli ventall d’estofats de carn o verdures amb salsa. L’origen d’aquestes receptes no és tradicional a la cuina hindú sinò que cal cercar els seus origens en  la colonització britànica de la Índia, pels volts del segle XVIII,

El curry masala és la barreja d’espècies que s’utilitza per a fer aquesta salsa. Sembla que originalment eren preparacions que feien els mercaders hindús per a vendre als membres del Govern colonial i de l’exèrcit britànics quan tornaven a Anglaterra. Actualment, ha estat totalment assimilada al receptari de cuina de la Índia i es troba a qualsevol restaurant hindú d’arreu del mon.

No obstant, com la majoria de barreges, no hi ha una recepta única. Cada regió, cada ciutat, cada casa te la seva. Aquesta que avui us porto és senzilla i assequible i porta el segell de l’Anjalina Chugani, la meva mestra de referència quan es tracta de cuina hindi.

Necessitarem: 
2 cullerades de llavors de cilantre
1 cullerada de llavors de comí
1 culleradeta de llavors de fonoll
1 culleradeta de llavors de mostassa
1 culleradeta de pebre negre en gra
1 culleradeta de cúrcuma
Sal

Escalfem una paella antiadherent (sense oli). Un cop ben calenta, hi posem totes les espècies menys la cúrcuma i les torrem uns minuts fins que es desprenguin les aromes. Cal anar-les remenant i vigilar que no es cremin.

Un cop torrades les posem en un molinet de cafè, afegim la cúrcuma i la sal i molem tot junt.

La barreja la guardem en un pot de vidre o metall que tanqui hermèticament  i la emmagatzemem en un lloc fresc, sec i fosc.

Si el tasteu,mai mes en tornareu a comprar de pot: no hi ha color (ni aroma !). Pot servir per a qualsevol estofat que feu: de carn, de pollastre o de verdures. també és boníssim amb arròs basmati. Aneu provant i segur que us sorprendreu!

A la Banda sonora, i desprès d’un parèntesi llarg sense publicar, avui us porto una cançó que porta el nom que ocupa el meu pensament darrerament. Max, de Paolo Conte (Live in Verona, 2005)