Mini Magnums de festuc
Els que em seguiu, sabeu que acostumo a publicar receptes dels llocs que visito. Viatjar amb el paladar és una bona manera de perllongar les sensacions i recordar amb els sentits, les meravelles viscudes. Sota l’etiqueta Cuines del món, podeu veure els resultats de les meves aventures viatgeres.
De vegades, els plats que duc a la maleta no son tradicionals o exòtics, però si que em retornen al lloc on els vaig tastar. Aquest és el cas de la recepta d’avui: uns mini-Magnum de festuc. El primer cop que vaig anar a Turquia vaig descobrir que les empreses alimentàries amb projecció internacional adapten els seus productes al gust local. Aixi, el nostre clàssic Magnum amb cor de vainilla i cobert per un ametllat amb xocolata negra esdevé a Turquia una delícia de festuc, completament additiva.
La veritat és que estan tan bons que no en podíem parar de menjar a tothora. A qualsevol xiringuito ens abraonavem sobre la nevera dels gelats i acabàvem amb les existències en un tres i no res. Em vaig prometre que els faria a casa a la tornada i avui us en porto el resultat
El desllorigador ha estat trobar un motllo per a fer mini magnums de la marca Silkomart. Es poden fer tantes combinacions com se us acudeixin, pero evidentment, jo m’he estretat amb aquests. El procediment és senzill
Prenem com a base la recepta de gelat de festuc ja publicada i anem omplint els motllos. Els deixem a la nevera unes hores i quan ja tenen la forma, els traiem del motllo, els seguim mantenint al congelador i femuna nova tongada fins acabar el gelat. Amb les mides que teniu, n’han sortit 10.
Un cop ja tenim tots els interiors fets, fonem xocolata de cobertura al 65% de cacau. Un cop esta fosa, hi afegim ametlla en granet a discreció i ho remenem be. Llavors, submergim els polos a la xocolata (o els pintem amb un pinzell de silicona) . El contacte amb el gelat fred farà que la xocolata es solidifiqui molt de pressa i els podem guardar de nou al congelador.
Com veureu, no he posat mides perquè en aquest cas, tot va força a ull i a gust del consumidor, ja veureu que si els tasteu, repetireu.
A la Banda Sonora avui , i com no podria ser d’una altra manera, Lullaby dels The Cure ( Disintegration, 1989). Com a cançó de bressol és una mica fosca, pero si en voleu una mes dolceta, podem posar el Soft Kitty, Warm Kitty que tan li agrada a Sheldon Cooper (TBBT).
