Pastís japonés de formatge i xocolata blanca

Aquest pastís s’ajusta perfectament a la filosofia minimalista de menys és mes. Amb nomès 3 ingrendients , aconseguin una delícia flonja i gustosa. El secret no és un altre que la cocció, que ha d’estar feta segons el paràmetres que us indico.

La recepta és força popular i la podeu trobar a molt blogs. En alguns, s’introdueixen alguns ingredients mes per ajudar a agafar consistència, (bàsicament farina i llevat enlloc de xocolata blanca) com veiem a la Tarta de queso japonesa del blog Webos fritos. Pero jo he volgut enfrontar-me a la recepta mes original i desprès d’un parell de provatures, el resultat ha estat excel.lent. He partit de la versió de Cocinando en Marte, pero he ajustat quantitats i temps segons el meu forn. Com que ja sabeu que cada forn és un món, haureu d’anar fent proves amb una agulla de fer mitjà fins que estigui ben cuit.

Necessitem
5 ous grans (L)
200 gr de formatge tipus Philadelfia (1 terrina)
200 gr de xocolata blanca per fondre
Sucre llustre per decorar

En primer loc, encenem el forn a 170º i hi posem una safata gran amb aigua on càpiga el nostre motllo (18 cm). Aixi anem preparant el Bany Maria de manera que quan hi posem el pastís, l’aigua ja hagi agafat temperatura

Despres, separem les clares i els rovells dels ous. Els rovells els barregem ben be amb el formatge Philadelfia fins que no quedi cap grumoll. A banda munten les clares a punt de neu fort (vol dir que si poses cap per avall el bol, les clares no cauen). M’han explicat que si deixes les varetes del minipimer al congelador i els ous estan freds de la nevera, les clares munten molt millor. A mi m’ha funcionat !

Finalment, fonem la xocolata blanca o bé al Bany Maria i remenant o al micrones en tandes de 30 segons. Cal vigilar molt perque la xocolata blanca es fon molt depressa i si no estem atents es podria cremar i agafaria un gust horrible. Un cop esta ben desfeta l’aboquem al bol on tenim la barreja de rovells i formatge i ho anem remenant fins que tot quedi ben incorporat

Finalment i amb una espàtula de silicona anem afegint mica a mica les clares muntades  i les anem incorporant suaument a la massa perque no perdin aire. Un cop esta ben barrejat, ho posem al motllo que ha de ser hermètic.  (jo he fet servir un de silicona). El posem dins la safata amb aigua perque es cogui al Bany Maria.

I ara ja depen de cada forn. Els temps que es marquen son:

15 minuts a 170º
15 minuts a 160º
15 minuts amb el forn apagat, la porta tancada i el pastis a dins
5 minuts amb la porta oberta i el forn apagat.

Si cal augmentar el temps cal fer-ho els dos primers moments. Es tracta de comprovar que hagi quallant, punxant amb una agulla i que surti neta. La part superior ha d’haver agafat un color dauradet. Un cop fred, es guarda a la nevera fins el moment de servir-lo (un mínim de 3 o 4 hores). Se serveix fred empolsinat de sucre llustre.

I a la Banda Sonora, un homenatge als meus origens. For Absent Friends de Genesis (Nursery Crime, 1971).  O The Lamb Lies Down on Broadway  i Lilywhite Lilith  (1974). O un dels meus himnes personals:  Firth of the Fifth (Selling England by The Pound, 1973).  Sempre amb Peter Gabriel, es clar