Salsa agredolça de castanyes

El plat principal del Sant Esteve d’enguany, ha estat un rosbif marinat amb romaní i mostassa que ha desaparegut dels plats dels convidats. Per acompanyar, he fet una salsa de castanyes que trobo que lliga be amb els sabors boscans del marinat del rosbif.

Aquesta salsa no esta fet amb castanya fresca sinò que he fet servir castanyes en almívar que m’han permès combinar el salat amb el dolç. Les castanyes que he fet servir, les vaig dur aquest estiu de Turquia i han reposat pacientment al rebost fins trobar l’ocasió adequada per a ser utilitzades. Per qui no ho sàpiga , la ciutat de Bursa es coneguda, entre altres coses, per la producció de castanyes confitades (kestane şekeri), molt semblants als marrons glacés francesos. L’origen d’aquest dolç es remunta a principis del segle XIV, quan Bursa va ser la capital de l’imperi Otomà i en l’actualitat és una de les principals industries d ela regió amb exportacions a mes de 70 paisos.

Necessitarem
1 pot de castanyes en almívar (350 gr)
1 ceba tendra
Vi dolç (garnatxa, moscatell, Pedro Ximenez…)
Sal, pebre i oli d’oliva

En una cassoleta baixa, sofregim la ceba tendra a foc molt baix fins que esta ben desmaiada i força transparent. Afegim un polsim de sal i les castanyes amb el seu almívar. Ho remenem tot plegat un parell de minuts.

Utilitzant el pot com a mesura, afegim la mateixa quantitat de vi dolç. ho deixem coure tot plegat fins que l’alcohol s’ha evaporat i la salsa s’hagi lligat i espessit. Ho rectificarem de sal i afegirem una miqueta de pebre,

La triturem amb el minipimer i si volem que no tingui cap grumoll, la passem pel xino. A mi, però, m’agrada trobar petits bocins de castanya. Acompanya de meravella un rosbif i puré de patates.

A la banda sonora, una descobriment interessant. Soap & Skin, que és un projecte de musica experimental liderat per l’austriaca Anja Plaschg. I de la seva música, avui porto probablement la seva peça mes coneguda:  Me & The Devil