Croquetes de ceps
A casa les croquetes son un menjar estrella. Agraden de tota manera i sempre procuro tenir-ne al congelador per un sopar improvisat. El millor de les croquetes és que es poden fer de qualsevol cosa. De fet, si voleu saber la història de les croquetes, podeu llegir un article genial de la Gastronosfera.
I una de les primeres coses que m’he vist en cor de fer desprès de l’aturada, han estat unes croquetes de ceps senzilles i boníssimes que van volar.
Necessitem
30 gr de ceps secs
15 gr de mantega
2 cullerades soperes de farina blanca
Llet calenta (a demanda)
1 ou, farina blanca i panko.
Posem en remull els ceps un quart d’hora. Quan ja estan hidratats els tallem a bocins ben petits. A banda piquem una ceba petita i la sofregim a foc baix fins que estigui transparent. Afegim els ceps a bocins i els anem remenant fins que estan cuits.Afegim un bocí de mantega i dues cullerades de farina blanca i les anem remenant fins que es torra i perd el gust de farina crua. Afegim un mig litre de llet que haurem escalfat a banda i anirem remenant sense parar fins que la pasta es desenganxa de la paret de la cassola.
Deixem reposar la pasta en una safata plana un mínim de 24 h. L’endemà formem boletes i les arrebossem amb farina blanca, ou batut i panko (en aquest ordre).
Les podem congelar sobre una safata i un cop congelades les podem guardar en una bossa de plàstic (aixi quedaran soltes
A la Banda Sonora d’avui una cançó ben estripada, Sorry Seems to be the Hardest Word interpretat per la meravellosa veu de la canadenca Terez Montcalm. I si us agrada la versió original de Elton John, aquí la podeu escoltar.
