Sardines al forn

M’agraden molt les sardines. No hi ha res més bó que una sardina a la brasa feta a la platja un dia d’estiu. No necessita res més que un raig d’oli, un polsim de sal i un got de vi. La felicitat. El que passa és que reproduir aquest plaer a casa ens empudega la cuina…i el menjador, el dormitori i a casa els veïns… Per això molta gent desisteix de menjar-ne en el dia a dia. I és una llàstima perquè sòn boníssimes i barates.

Avui us proposo una altra manera de preparar-les, que evita els efectes col.laterals i ens permet incorporar-les a la nostra dieta. He agafat la recepta del llibre 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir, escrit per la Mònica Garcia Massagué [Ara Llibres. Barcelona, 2012], on l’autora endreça les receptes tradicionals per comarques. I aquesta de Sardines a la llauna és una recepta del Vallès oriental.

Necessitem

1/2 kg de sardines

3 tomaquets madurs

1 gra d’all

1 cullerada sopera de julivert trinxat

Pa ratllat

Farina

Oli d’oliva i sal

Picolarem el tomàquet i el gra d’all i els sofregirem en una paella. Ho retirem i cobrim el  fons d’una safata de pírex. A banda, enfarinarem les sardines que hauren netejat prèviament, treient el cap i la tripa, i les fregirem volta i volta amb l’oli.

Les col.locarem capiculades sobre el llit de tomàquet i all i les empolsinarem amb el julivert i el pa ratllat. Les ruixarem amb una mica d’oli i les enfornarem uns cinc minuts perque acabin de coure’s. I ja està. Acompanyades d’una bona amanida és un dinar fantàstic ara que arriba el bon temps

I per a maridar aquestes sardines, la Paloma ens proposa un OTAZU ROSADO 2012. Es un magnífic rosat D.O. Navarra de raim Merlot, floral i frutal alhora. Como dicen en el norte ¡Qué gozada!

A la Banda sonora, avui una versió sonera i tropical del Clocks de Coldplay feta pels musics del Buena Vista Social Club [Rhythms Del Mundo, 2006]. A veure si podeu no ballar-la…