Sandvitx de cogombre
Lane. Yes, sir. [Hands them on a salver.]
Algernon. [Inspects them, takes two, and sits down on the sofa.]
The Importance of Being Earnest (1895). First Act, Part 1. Oscar Wilde
A l’època Victoriana, entre les classes acomodades era habitual acompanyar el te de la tarda amb lleugers sandvitxs de cogombre i pa blanc ja que els cavallers i les dames no necessitaven fer un àpat massa calòric. La popularitat d’aquests sandvitxs va començar a decaure quan també va passar de moda el tea time a la Gran Bretanya. No obstant, actualment es poden degustar aquesta mena de entrepans en la majoria de Clubs de cricket anglesos, acompanyats amb vinagre de cervesa i pebre mòlt.
La recepta és d’una simplicitat extrema: pa de motllo, mantega i cogombre tallat ben fi. Però és molt bo i refrescant i ve molt de gust en les mandroses tardes estivals
Necessitarem
Un parell de llesques de pa de motllo sense crosta
Mig cogombre
Una mica de mantega
Pebre mòlt
Tallarem les llesques per la meitat. Les untarem de mantega, hi afegirem una mica de sal i pebre i finalment unes llesques de cogombre tallades amb un pela patates o una mandolina. Si volem fer un rotllo, aixafarem prèviament la llesca amb un corró. Ho enrollem i ho tanquem amb un escuradents
Amb aquesta recepta, participo al repte de Memòries d’una cuinera del mes de juny que recull propostes de sandvitxos.
Per la Banda Sonora, no he trobat res mes british que el duo format per David Bowie i Mick Jagger interpretant una versió genial del Dancing in the Street de Martha Reeves & The Vandellas. Enjoy it.
