Fumet i sopa de peix

Una de les coses que m’agraden més de la sopa de peix és que mai té exactament el mateix gust. És una d’aquelles menges que varien segons el peix que es posi, un d’aquells plats d’aprofitament del que no es podia vendre a llotja. Podem trobar tantes receptes com families: cadascuna té la seva. Però així és com la fem a casa i com li agrada a la Marta.

Pel fumet de peix
Peix de roca: cintes, galeres, crancs, morralla, rogers, congre….
Espines i cap de rap,
Un parell de pastanagues
Un porro
Una branqueta de romaní
Tres fulls de llorer
Un pessic de sal i de pebre negre
Dos litres d’aigua

Es posa a bullir l’aigua i s’hi afegeix el peix net, les verdures a bocins grans i les herbes i condiments. Es deixa coure una mitja hora i es va retirant l’escuma amb les impureses. Un cop fet, es cola amb el xino, i s’aixafen les espines i el peix per a extreure’n tota la substància. Es pot congelar i guardar-lo per a fer altres plats com paella o fideuà o be utilitzar-lo per la sopa.

Per a la sopa de peix
Un grapat de gambes vermelles
Un grapat de cloïses
Una ceba
Dos grans d’all
Dos tomaquets madurs
Un crostó de pa dur
Una quinzena d’avellanes o ametlles torrades
Un grapat d’arròs o de fideus de cabell d’àngel

Sofregim les gambes en una cassola amb oli d’oliva. Un cop cuites, les retirem, les pelem i les reservem pel final. En l’oli que haurà agafat el gust, sofregim la ceba i els alls tallats a llunes fines sense deixar que es torrin. Un cop comencen a agafar color, hi afegim el tomàquet pelat i tallat a daus i deixem que es vagi confitant a foc ben baix.

Quan el tomàquet ja esta fet, afegim el fumet i ho deixem coure tot junt uns deu minuts. Després afegim el pa del dia abans i les avellanes o ametlles torrades i ho deixem coure uns cinc minuts més. Ho passem pel minipímer fins que quedi tot ben triturat.

Hi podem afegir un grapat d’arròs o de fideus prims i també hi afegim les gambes pelades o unes quantes cloïsses.

La Banda Sonora d’aquest plat és Comfortably Numb de Pink Floyd, que sonava una nit d’estiu de fa molts anys, mentre sentíem la remor del mar als peus.