Oh benvinguts, passeu passeu …..

Després de cinc anys, el Cuinejar estrena casa nova, amb una nova adreça, una nova façana i més habitacions. M’he acomiadat amb una certa tristesa i amb un somriure, del meu vell blog amb qui he viscut tantes aventures.

Amb ell he viatjat per cuines d’arreu del món: el Japó, Turquia, Anatòlia, Terra Santa, Iran. Jordània o Etiòpia han estat alguns dels destins d’aquest viatge fascinant.

El meu vell blog també m’ha acompanyat en els tallers on he après tantes coses:  gràcies Àgata Albero, Daniel Jordà, Àngels Puntes, Xesco Bueno, Marc Rodelles, Mireia Carbó, Pep Nogué, Gemma Clofent i tant altres que, d’una manera o una altre m’heu ajudat a entendre la màgia del forn i dels fogons.

El creixement del blog m’ha obligat a barallar-me amb la fotografia gastronòmica (els cursets amb en Martí Sans i amb la Luisa Moron van marcar un abans i un després i em van fer entendre la importància de la llum i  de la mise-en-place a l’hora de fotografiar menjar) . M’ha permès anar a tota mena de gastrosaraus: presentacions de producte, firas, sortides, esmorzars de forquilla i descobertes d’obradors, artesans i empreses responsables amb l’entorn i amb la salut.

Però sens dubte, el millor que m’ha regalat el blog durant aquests cinc anys ha estat conèixer aquest col.lectiu de bojos encantadors, de bloguers entusiastes i generosos que m’han fet comprendre que poca cosa hi ha més important que gaudir plegats al voltant d’una taula. Amb els amics bloguers, hem recorregut Catalunya de la Cerdanya a Benifallet passant per Vilanova, i de Girona a Reus, passant per Olvan. I sempre he tornat a casa amb un somriure instal.lat al cor per haver pogut gaudir d’un dia tan genial, amb gent tan honesta i autèntica. No dire noms: segur que em deixaria algú però tots els que llegiu aquest post sabreu si formeu part d’aquesta llista. Fa cinc anys éreu uns desconeguts i ara formeu part de la meva vida. No em cansaré mai de pensar que realment El millor dels blogs són els blocaires ! (Òscar, aquesta és teva).

Així doncs, tanco una etapa per obrir-ne una altre. Amb projectes, il.lusions, reptes i moltes ganes de seguir aprenent i compartint-ho amb tots vosaltres.

Espero que us agradi la meva nova casa al núvol i recordeu que ….de les tristors en farem  fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú.

Benvinguts al nou Cuinejar i no us oblideu d’apuntar-vos l’adreça: www.cuinejar.cat

La Banda sonora d’avui no pot ser una altra que Qualsevol nit pot sortir el sol, del meu estimat Sisa. (Qualsevol nit pot sortir el sol, 1975)