Gelat de coco

Els cocos són el fruit del cocoter i van ser introduits a Europa pels exploradors portuguesos en el segle XVI. El van batejar com a “coco” perque la seva superfície marró i peluda els hi recordava el monstre de les històries per espantar criatures que s’esplicaven a Espanya i Portugal.

Els cocos també donen nom a un petit arxipèlag australià localitzat a l’Oceà Índic: les Coco Islands.  Estan situades al sudoest de les Christmas Island a mig camí entre Austràlia i Sri Lanka i les formen dos atolons i 27 illes coral·lines on viuen unes 600 persones (s’anomenaran “coconesos”? ).  Se les pot anomenar també Keeling Islands, però no té tanta gràcia, oi?

I serà que tinc ganes de vacances, però quan pensava en gelats per donar “vidilla” a la geladora, se m’acudia nomès el de coco, que es refrescant i fa estiu. I que ha quedat sensacional ! He adaptat la recepta del Gelat de café de la Cuina de casa, encara que una altra bona opció és el Gelat de coco de Gesmack!. Doncs som-hi !

Per a fer un mig litre de gelat ens caldran:
2 ous
200 ml de nata líquida per muntar
75g de sucre
4 cullerades soperes de coco ratllat

Batem els rovells i el sucre fins a doblar el volum. Afegim el coco ratllat i després la nata muntada amb moviments suaus. Finalment les clares a punt de neu, barrejant amb suavitat per a que no s’abaixin. Ho deixem refredar un parell d’hores. Posarem la crema a la geladora i seguirem les instruccions.

Per servir, podem fer “quenelles” amb dues culleretes de postre i empolsinar-ho amb coco ratllat.

I en homenatge al coco que li va caure al cap a Keith Richards a l’Illa de Fidji el 2006 i que fer cancelar la gira A Bigger Bang, un clàssic stonià de sempre: Simpathy for the Devil. Uh, uh !!!