Flam de coco

Per un postre d’un dissabte d’agost havia de buscar alguna cosa lleugera que passes fàcilment. I vaig pensar en un clàssic: el flam de coco.

Hi ha dues maneres de fer el flam de coco. Una és flam de coco amb  llet condensada com ens proposa la Mireia Carbó, però a mi em sembla massa dolça. Jo em decanto per a fer una versió del flam de coco tradicional, segons la proposta de la Gemma Clofent.

Per a fer-lo necessitarem
100g de coco ratllat
500ml de llet
4 ous
100g de sucre
1 pell de llimona
1 cano de canyella
Sucre, llimona i aigua per a fer el caramel

Farem caramel amb dues cullerades de sucre, un rajolí de suc de llimona i aigua. Cobrim el fons d’un motllo de pirex amb aquest caramel

Hidratarem el coco amb la meitat de la llet. Mentrestant farem bullir la resta de la llet amb la pell de la llimona, el canó de canyella. Un cop infusionats els aromes, es cola i es barreja amb els ous batuts i el sucre. Afegim el coco i la resta de llet i ho barregem tot.

Ho coem al bany maria al forn a temperatura mitjana (150º) fins que qualli (una hora i mitja o més). Ho deixem refredar i ho reservem a la nevera fins l’hora de menjar. Ho servim espolsat amb coco ratllat.

[PD: L’atrezzo de les fotografies ha estat gentilment proporcionat per Llegando a la Fábrica de cemento… Mil gràcies !]

I avui una peça tranquila d’aquelles que conviden a llargues sobretaules mandroses d’estiu: Divenire de Ludovico Einaudi (Divenire, 2006)