Macedònia macedònica

L’antiga Macedònia era un regne situat al nord de Grècia que limitava a l’est amb Tràcia i a l’oest amb Èpir. Es va consolidar el segle V aC però va viure el seu moment de màxima glòria amb el regnat de Filip II i del seu fill Alexandre Magne, que va conquerir la major part del món conegut i que va iniciar el període hel·lenístic.

Educat per Aristòtil, va ser un dels mes grans genis militars de l’Antiguitat. Amb els seus diàdocs va creuar l’Hel·lespont, i va construir un imperi que s’extenia per l’Hel·lade, Egipte, Anatòlia, Orient pròxim i Àsia central fins els rius Indo i Oxu

Segur que Alexandre seguia la dieta de la Mediterrània antiga: blat, figues, raim,olives, mel, anous, avellanes, magrana, síndria, meló i mores. Hem de tenir present que fins l’arribada dels romans a Grècia (s.I aC) no es va incorporar la pera, el préssec, l’ametlla i la cirera a la dieta habitual

Per això i per respondre al repte de Les memòries d’una cuinera del més d’agost que ens proposa una macedònia, he pensat a fer una combinació que crec que li haguès agradat a Alexandre

Necessitarem:
2 o 3 figues (si pot ser, les Coll de Dama)
10 grans de raïm pelat
1 tros de síndria
un grapat de nous,
Un rajolí de mel

Tallem i pelem les figues en llunes. Pelem els grans de raïm i traiem els pinyols. Fem boletes de la síndria o la tallem a dauets. Ho barregem amb les nous i ho servim amb un rajolí de mel per sobre. I ja està: un veritable brôma theôn (és a dir, “menjar dels déus” )

I com a banda sonora, una cançó de la meravellosa Eleftheria Arvanitaki: Dinatà (Mένω εκτός  1991)