Galetes sablés amb canyella i romaní

El llibre Soul Spices de l’Anjalina Chugani esta resultant una veritable mina. No només ens fa assequible la rica cuina hindú, sinó que a més, ens ofereix altres receptes dolces de tradició british on les aromes de les herbes i les espècies juguen un paper fonamental.

En aquest grup trobem aquestes galetes de mantega, amb romaní i canyella que us porto avui. Jo les he anomenades “sablés” perquè tenen aquesta textura sorrenca que fa que es desfacin a la boca. La primera notícia que tenim d’aquesta mena de galetes l trobem a les cartes de la Marquesa de Sevigné, on afirma que van ser creades a la vil.la de Sablé-sur-Sarthe l’any 1679. Sigui quin sigui el seu origen són delicioses i val la pena tastar-les.

Necessitem (per unes 30 galetes)
260 gr de farina
1/4 de culleradeta de sal
1/4 de culleradeta de canyella
1 culleradeta de romaní(fresc o sec) picat finament
225 gr de mantega a temperatura ambient
60 gr de sucre glass
1 culleradeta de extracte pur de vainilla

En primer lloc barregem la farina amb la sal, la canyella i el romaní  i ho reservem. A banda batem la mantega 1 minut fins que estigui cremosa, hi afegim el sucre, ho seguim batent i finalment hi afegim la vainilla. Ho acabem de lligar tot plegat.

És el moment d’incorporar la barreja de farina i els aromatitzants a la massa de mantega i sucre. Ho barregem a ma amb una espàtula i ho haurem d’acabar fent amb els dits perquè queda textura de sorra mullada. Un cop ho tenim ben pastat, ho emboliquem amb paper film i ho deixem reposar una hora a la nevera.

L’endemà, pre escalfem el forn a 180 gr. Aplanem la massa amb un corró i la deixem d’un gruix d’uns 5 mm. Llavors tallem les galetes amb la forma que ens agradi mes i les anem col.locant en una safata sobre paper de forn. Les empolsinem amb romaní picat. Ho posem a la nevera uns 15 minuts perquè les galetes s’endureixin i mantinguin la forma.

Passat aquest temps, ho enfornem i les coem uns 8-10 minuts. Hem de vigilar que no es coguin massa i tenir en compte que s’endureixen quan es refreden. Les deixem refredar i ja estaran llestes per acompanyar un té verd a la terrasseta.

A la Banda Sonora, la cançó que m’acompanya tots aquests dies de desconnexió; Chicago, de Sufjan Stevens. Em recorda molt als Iron & Wine. Val la pena escoltar-lo amb calma.