Conill amb llimona

Ja fa uns anys que estic subscrita a la revista Cuina. Des de la seva remodelació ara fa un any, els seus continguts donen mes protagonisme a les informacions sobre el mon foodie que no pas a les receptes. No obstant, en el número d’aquest setembre, hi ha una recepta d’en Francesc Murgadas que m’ha robat el cor.

Des de fa un temps, cada cop consumeixo menys carn vermella i en canvi, em ve mes de gust el peix, el pollastre i el conill. així com amb el pollastre tothom s’hi atreveix, personalment aprecio la carn de conill que és molt suau i tan versàtil com aquell. I aquesta versió de conill amb llimona em sembla especialment encertada.

Necessitarem
1 conill tallat a octaus
Per la marinada
3 llimones ecològiques (és important que ho siguin perquè farem servir la pell)
2 grans d’all
1 fulla de llorer
1 brot de romaní fresc
Per la cocció
1 ceba
1 pastanaga
1 cullerada de mantega
oli d’oliva
100 ml de vi blanc sec
farina
Sal i pebre

En primer lloc, posem a marinar els talls de conill nets i sec en un recipient on hi posarem el suc de dues llimones, la pela de les mateixes tallades ben fines amb un pelador de patates, la tercera llimona tallada a quarts, la fulla de llorer, els grans d’alls picats ben menuts i la branca de romaní. Ho salpebrem i deixem reposar com a mínim una hora.

Un cop ha passat aquest temps, traiem els talls de conill. els assequem i enfarinem i els daurem en una cassola on haurem posat oli i una cullerada de mantega. A banda, haurem picat la pastanaga, la ceba i el julivert. Jo ho he fet molt petit amb la picadora, pero ho podeu deixar una mica mes gran si us agrada mes. Quan el conill estigui ja dauradet, afegirem aquesta picada de verdures i el all, el llorer i el romaní de la marinada i ho deixarem coure tot junt uns cinc minuts.

Passat aquest temps afegim el vi i una quantitat equivalent de suc de la marinada i tambe els quarts de llimona. Ho tapem i h deixem coure a foc ben baix una horeta. Si s’evapora massa el suc, hi podeu afegir una miqueta d’aigua.

A la revista diu d’afegir una mica d’alfàbrega picada a l’hora de servir, pero jo no en tenia i ha quedat bo igual. Que ho disfruteu !!!

A la Banda sonora, una petit joia que m’encanta: The Man of Metropolis Steals Our Hearts de Sufjan Stevens. Si no el coneixeu, val mol la pena escoltar-lo. Molt.