Yuca frita

Aquesta és una recepta tan simple que potser ni caldria recollir-la al blog. No obstant, fer-ne un post és incorporar-la a la meva memòria gustativa i només per això crec que es mereix un petit espai,

Fins que vaig anar a Colòmbia, jo no havia mai menjat yuca. Mai. Mirava amb una certa suspicàcia aquest tubercle fibrós de color marró que començava a aparèixer en algunes botigues de fruita i verdures, generalment regentades per pakistanesos o llatinoamericans. Amb franquesa , no tenia ni idea de com es preparava ni el gust que tenia. I a Bogotà, la vaig tastar i em va agradar. Molt.

Com ja he dit, la yuca és un tubercle allargat amb l’escorça de color marró fosc i l’interior blanc. En alguns països africans se l’anomena mandioca i se n’obté la tapioca. A Llatinoamérica s’utilitza moltíssim com a substitut de la patata i en concret, a Colòmbia, es la base dels enyucados, carimañolas, casabe, pandeyuca, palitos de yuca y sancocho, entre altres. La yuca és un aliment sagrat per a les cultures indígenes de l’Amazonia colombiana, on existeixen mes de 10 espècies, algunes verinoses pel consum humà com la yuca brava.

Pero la yuca que podem trobar és la yuca dulce, perfectament apta pel seu consum, Avui us porto una forma bàsica de preparar-la, a l’abast de tothom.

Necessitarem
1 yuca dolça
Oli per fregir.

En primer lloc, cal pelar la yuca que te una pell molt dura. La forma mes senzilla es fer una incisió vertical i llavors col.locar el tall del ganivet en aquesta incisió i anar separant la pel del cor de la yuca com podem veure en aquest video. A continuació, la tallem a palets verticals d’un dit de gruix i els fem bullir en abundant aigua i sal fins que estan tous. Els escorrem i els deixem assecar.

Un cop ben secs, els fregim en oli abundant fins que estan ben torrats i els servim com acompanyament d’un plat de carn o peix. Els podem salar amb sal gruixuda pero si els hem cuit amb aigua i sal, possiblement no caldrà.

A la Banda Sonora, una canço que m’encanta i que em fa moure els peus aixi que la escolto:  Mercy de Duffy (Rockferry, 2008). Els dancing boys del videoclip oficial tampoc tenen desperdici !