Lasanya clàssica de Gennaro Contaldo

Fa mesos que estic publicant molt poc al blog. Una combinació de molta feina i un règim que m’he pres seriosament, fa que la meva relació amb el menjar hagi perdut (temporalment) el component lúdic. Però no he volgut faltar a la proposta de les amigues de Cooking the Chef, que en la darrera edició del curs (ara començarà la repesca d’estiu), ens han proposat un xef mediàtic, assequible i molt proper a la nostra cultura gastronòmica. Parlem de Gennaro Contaldo, protagonista de molts programes de cuina a la televisiu a la Gran Bretanya i que ha col.laborat moltes vegades amb un dels nostres xefs de capçalera, en Jamie Oliver.

I entre les incomptables receptes de Contaldo, he triat un bàsic de la cuina italiana que encara no havia fet: la lasanya. He partit de la seva recepta clàssica que porta beixamel i salsa bolonyesa però he afegit alguns tocs de la recepta de la lasanya napolitana feta amb mandonguilles i salsa de tomàquet. Aixi, he mantingut la bolonyesa (és a dir, carn amb tomàquet) que em sembla mes agradable de menjar que no pas les mandonguilles, però he afegit els talls de mozzarella que porta la segona. Crec que el resultat ha estat prou interessant

Necessitarem
Per la bolonyesa
2 cullerades d’oli d’oliva
1 ceba petita ben picadeta
1 pastanaga petita, rallada
300 gr de carn picada de porc
300 gr de carn picada de vedella
sal i pebre
400 gr de tomàquets pelats i triturats
Fulles d’alfàbrega fresca

Per la beixamel
50 gr de mantega
2 cullerades soperes de farina blanca
3/4 de litre de llet
Sal, pebre i nou muscada

16 làmines de lassanya
200 gr de mozzarella a talls
100 gr de parmesà rallat

En primer lloc, començarem amb la bolognesa. Posem l’oli en una cassola de ferro i sofregim la ceba i la pastanaga fins que es van posant transparents (un parell de minuts mes o menys). afegim les carns picades i tambe les sofregim fins que agafen color. Ho salpebrem. Finalment, hi posem el tomàquet triturat, abaixem el foc, ho tapem i ho deixem coure a foc moooooolt lent un parell d’horetes. Tambe el salpebrem i si te un punt àcid li afegim una punteta de sucre. I les fulles d’alfàbrega picadetes. Ho anem vigilant i remenant de tant en tant. Quan estigui fet, ho reservarem.

Llavors, toca preparar la beixamel que no ha de quedar massa espessa. Com sempre, fonem la mantega, torrem la farina i un cop ja te un color daurat hi barregem la llet tèbia, la sal, pebre i nou muscada i anem remenant fins que espessi.

Finalment, submergim les plaques seques de lasanya en aigua calenta durant uns 10 minuts. Això en cas que siguin ja precuinades. Si no, hem de seguir les instruccions el fabricant. La idea es que no estiguin cuites pero si que perdin la rigidesa

I arriba el moment de muntar la lasanya. Agafem una safata rectangular de parets altes que pugui anar al forn i li posem una mica de beixamel al fons. Llavors ho cobrim amb una capa de plaques de lasanya (possiblement n’haurem de superposar unes quantes, en el meu cas, van ser quatre). A continuació , hi posem una capa de bolonyesa, una mica de beixamel i ho rematem amb talls de mozzarella i parmesà rallat. Tornem a començar l’operació (placa, bolonyesa, beixamel, mozzarella i parmesà) fins aconseguir 4 capes de plaques. Ho rematem amb la resta de beixamenl que ho cobreixi tot i hi posem una generosísima capa de parmesà rallat.

Ho posem al forn uns 40 minuts fins que el formatge estigui ben gratinat.  Ho deixem refredar una mica i ho servim. Spettacolare !!!

A la Banda Sonora, una cançó que no entenc encara com no havia sortit: Mr. Brightside de The Killers. (2004) . Ja sabeu que em fascinen els covers, i aquesta cançó en te algunes de curioses, com les de Paul Anka, Amy McDonald o la dels mes de 10.000 seguidors del Michigan State Football un dia de tempesta a l’estadi.