Despres del paréntesi estival, ja comença a ser hora de tornar a engegar els fogons . I que millor que una recepta típica de l’Orient Mitjà, unes galetes que acompanyen els dolços cafès i tes aromatitzats amb cardamom.
Els ma’amoul (maamul o معمول) son unes galetes farcides de Ajwa, que és una pasta de dàtils sense os i deshidratats. Aquestes galetes s’acostumen a fer amb uns motllos especials que es troben fàcilment en els mercats d’aquests paisos.
Com que no en tinc (encara…) , he utilitzat petits motllos de silicona de magdalenes per donar forma a les galetes i les he decorat amb una forquilla. I han quedat prou be !
La recepta l’he tret del meu llibre de capçalera per la cuina d’aquella zona:
Flesh Flavors from Israel. I amb aquestes mides en surten unes 25 galetes.
Necessitem
Farciment
250 gr de pasta de dàtils
1/2 culleradeta de canyella
3 gotes d’aigua de flor de taronger
100 gr de mantega pomada
Massa
280 gr de farina
50 gr de semolina
5 gr / 1 culleradeta de llevat Royal
1/2 culleradeta d’extracte de vainilla
100 gr de mantega
60 ml d’oli
25 gr de sucre
3 gotes d’aigua de flor de taronger
Sucre llustre per empolsinar
Per a fer el farcit, s’esmicola la pasta de dàtil i es barreja amb la resta d’ingredients. Si no en tenim, podem utilitzar dàtils frescos picats. Un cop esta ben lligada la massa, formem unes boletes de la mida d’una oliva gran i les reservem.
Per a fer la massa de la galeta, barregem tots els ingredients i ho amassem amb la batedora amb el ganxo durant 3 minuts fins aconseguir una massa llisa
Agafem porcions de la massa que facin aproximadament el doble que les boletes del farcit i en fem boletes. Les aplanem al palmell de la ma i les posem dins del motlo de silicona deixant un espai al centre. Li posem la boleta de dàtil al centre i ho cobrim amb la resta de massa que hem estirat. Ho desmotllem i ho decorem amb una forquilla.
Les posem en una safata de forn folrada amb paper i les posem al forn prèviament escalfat a 180ª i les coem uns 20 minuts, abans de que es daurin massa. Les empolsinem amb sucre llustre mentre encara siguin tèbies ja que així el sucre s’hi adherirà millor. Les podem guardar en un pot hermètic.
I a la Banda sonora, una canço del Toti Soler que sempre m’ha agradat molt, en versió del Quimi Portet: Em dius que el nostre amor. Tambe podeu escoltar la versió del Marc Parrot i de la bleda de la Maria del Mar Bonet. Al vostre gust !
